Dos días en París (Deux jours à Paris)
Julie Delpy s’estrena com a directora amb Dos días en París, una comèdia on ens presenta una parella que viurà els seus alts i baixos en l’atmosfera parisenca. Marion (Delpy), una intel·lectual fotògrafa parisenca i Jack (Adam Goldberg), un decorador nord-americà molt hipocondríac, acaben de passar un romàntic viatge a Venècia i abans de tornar a la seva residència als Estats Units decideixen passar un parell de dies a París. El que ha de passar com un viatge de tràmit per conèixer la ciutat i la família d’ella acaba sent un embolic en què surten a la llum les petites intimitats, manies i històries del passat que faran trontollar l’estabilitat de la parella.
Mentre passegen pels carrers de París s’aniran trobant amb sorpreses pel camí…a ella li sortiran exparelles de sota les pedres, mentre que ell agafarà totes les al·lèrgies i malalties possibles junt amb una dèria obsessiva per fotografiar totes les tombes famoses de la ciutat…Delpy brilla en la seva opera prima regalant-nos una comèdia molt a l’estil Woody Allen, en què coneixem les debilitats d’aquesta parella –que no deixen de ser les de qualsevol parella-, tot carregat amb uns diàlegs molt intel·ligents que enganxen i entretenen l’espectador al llarg del film.
Us deixem un tastet d’aquesta comèdia. L’escena és a casa dels pares de Marion, en el primer dinar “en família”. Jack no parla ni una paraula de francès i entre les bromes del seu sogre i el conill que hi ha sobre la taula es troba absolutament fora de lloc…
I per últim us deixem el tràiler i una petita recomanació: per aquells que no parlin francès millor veure la pel·lícula en versió original; en la versió doblada tots els diàlegs en francès no estan traduïts i com a mínim en la versió original estan subtitulats…
