Slumdog Millonaire
Si una pel·lícula ha aixecat rius de tinta aquests darrers dies ha estat Slumdog Millonaire.
La pel·lícula
Slumdog Millonaire és un film dramàtic indi-britànic que, dirigit per Danny Boyle i escrit per Simon Beaufoy, va ser estrenat l’any 2008 als cinemes. Està basat en la novel·la Q&A de Vikas Swarup.
La història que s’explica és la de Jamal Malik, un nen pobre del suburbi de Dharavi, a Bombay, que participa al concurs televisiu “Qui vol ser milionari? i, sorprenent a tothom, guanya el premi. Això aixeca les sospites de l’organització i fa que sigui detingut per la policia. Després de ser torturat i per justificar-se, el jove explica els passatges de la seva vida que li han servit per respondre les preguntes.
Jamal és interpretat per Dev Patel, un actor anglès de 18 anys d’ascendència índia que no havia trepitjat Bombai fins al rodatge. Però els nois que fan de Jamal, Salim i Latika quan són petits són nacuts i viuen als suburbis de Bombai. Boyle els va escollir i el seu sou és al banc fins que acabin l’escola als 16 anys. Val a dir que mentrestant la productora ha contractat a un taxi perquè els dugui al col·legi cada dia.
Localitzacions
Els suburbis
Boyle estava obsessionat en donar el màxim realisme a la pel·lícula. S’ha de tenir en compte que la població metropolitana de Bombai és de 22 milions (incloent els afores) i s’expandeix a un ritme alarmant que fa indicar que l’any 2020 seran 20 milions més. L’equip de rodatge va estar filmant per les àrees de Dharavi, Juhu i prop del rierol de Mahim, alimentat per un gran col·lector que passa pel centre de la zona de barraques.
Aquest és el de Dharavi:
Font: Fickr Autor:drikingsnapple
Aquets és el de Juhu:
Font: Flickr Autor: little dragon
I Mahim:
Font: Flickr Autor: J Marx
Tal com explica Boyle: “Vam posar a tots els habitants reals de les barraques que vam poder”, ja que “és com una minimetrópolis vibrant i en constant ebullició. Ara el que ha succeït –perquè Índia és una democràcia– és que els barris baixos s’han convertit en uns llocs d’enorme pes polític donada l’abundant població que els ocupa. Són petites àrees amb molts milers de vots. Així que, paradoxalment, són uns reductes summament poderosos i per això molta gent no vol que netegin tots aquests suburbis. Tenen sospites més que fundades de tot el que aquests llocs els proporcionen”. Tot plegat és el que, segons el director, els donava una importància i aire especial.
The Tulip Star
Un altre espai de filmació es trobava prop del lloc de producció. Era The Tulip Star, un hotel de cinc estrelles abandonat de Bombai. Segons Boyle “un lloc fantasmagórico”. Va ser ell qui va suggerir que els actors podrien anar a rodar una escena allí. “El guió no deia que l’hotel havia d’estar buit. Parlava d’un hotel en ple funcionament”, explica. “Allò li va donar a les escenes un punt addicional d’intensitat”.
Victoria Terminus
Victoria Terminus, al centre de Bombai, és una de les mostres arquitectòniques que va deixar el pas britànic a l’Índia. és on es va rodar l’escena del ball que apareix als títols de crèdit.
Font: Flickr Autor: anushruti-rk
Taj Mahal
Una construcció clàssica de la Índia com és el Taj Mahal no s’escapa del film. Aquí va passar una de les anècdotes del rodatge. Danny Boyle no havia acabat encara de rodar allà però de cop li van prohibir accedir al monument: “Les persones que ens estaven ajudant, van deixar de fer-lo”, explica. Algun altre director hauria deixat de rodar o hauria acabat la filmaci´a un altre lloc. Boyle va pensar en una altra cosa:enviar un fals equip de rodatge de documentals per acabar la filmació. “No record si es van fer passar per indis, per alemanys o ambdós”, diu Boyle de l’equip que va enviar al Taj Mahal. El truc era triar membres de la producció que no havien estat allí, perquè no fossin reconeguts per la seguretat. “Havíem de caminar amb cura”, diu Boyle.
Font: Flickr Autor:antkriz
Per acabar la localizació una anècdota: una productora local, Índia Take One, va aportar el seu coneixement a la producció, fet que va permetre a l’equip planificar ràpidament quins serien els seus moviments d’unes a altres localitzacions. No obstant això, la distància era un problema. Diu Boyle: “Un dels nostres principals obstacles, del tot imprevist, va ser que estudiàvem el mapa abans de sortir i pensàvem ‘estarem a tal hotel i rodarem a tal localització. Només està a tres o quatre quilòmetres’. I podíem trigar fins a dues hores a recórrer aquests tres o quatre quilòmetres”. “La ciutat estava tan congestionada que em recordava a Nova York en els seus pitjors moments”.
Passeig Interactiu
Clica sobre la imatge per veure el mapa de manera interactiva
Premis
Slumdog Millonaire ha rebut molts premis però, de ben segur els més importants són els 8 Oscars de Hollywood que va rebre el passat febrer. Aquests van ser: millor pel·lícula, millor director, millor guió adaptat, millor banda sonora, millor cançó original, millor fotografia, millor muntatge i millor so.
Trailer
Altres enllaços
