La pel·lícula

Slumdog Millonaire és un film dramàtic  indi-britànic que, dirigit per Danny Boyle i escrit per Simon Beaufoy, va ser estrenat l’any 2008 als cinemes. Està basat en la novel·la Q&A de Vikas Swarup.

La història que s’explica és la de Jamal Malik, un nen pobre del suburbi de Dharavi, a Bombay, que participa al concurs televisiu “Qui vol ser milionari? i, sorprenent a tothom, guanya el premi.  Això aixeca les sospites de l’organització i fa que sigui detingut per la policia. Després de ser torturat i per justificar-se, el jove explica els passatges de la seva vida que li han servit per respondre les preguntes.

Jamal és interpretat per Dev Patel, un actor anglès de 18 anys d’ascendència índia que no havia trepitjat Bombai fins al rodatge. Però els nois que fan de Jamal, Salim i Latika quan són petits són nacuts i viuen als suburbis de Bombai. Boyle els va escollir i el seu sou és al banc fins que acabin l’escola als 16 anys. Val a dir que mentrestant la productora ha contractat a un taxi perquè els dugui al col·legi cada dia.

Localitzacions

Els suburbis

Boyle estava obsessionat en donar el màxim realisme a la pel·lícula. S’ha de tenir en compte que la població metropolitana de Bombai és de 22 milions (incloent els afores) i s’expandeix a un ritme alarmant que fa indicar que l’any 2020 seran 20 milions més. L’equip de rodatge va estar filmant per les àrees de Dharavi, Juhu i prop del rierol de Mahim, alimentat per un gran col·lector que passa pel centre de la zona de barraques.

Aquest és el de Dharavi:

Font: Fickr Autor:drikingsnapple

Aquets és el de Juhu:

Font: Flickr Autor: little dragon

I Mahim:

Font: Flickr Autor: J Marx

Tal com explica Boyle: “Vam posar a tots els habitants reals de les barraques que vam poder”, ja que “és com una minimetrópolis vibrant i en constant ebullició. Ara el que ha succeït –perquè Índia és una democràcia– és que els barris baixos s’han convertit en uns llocs d’enorme pes polític donada l’abundant població que els ocupa. Són petites àrees amb molts milers de vots. Així que, paradoxalment, són uns reductes summament poderosos i per això molta gent no vol que netegin tots aquests suburbis. Tenen sospites més que fundades de tot el que aquests llocs els proporcionen”. Tot plegat és el que, segons el director, els donava una importància i aire especial.

The Tulip Star

Un altre espai de filmació es trobava prop del lloc de producció. Era The Tulip Star, un hotel de cinc estrelles abandonat de Bombai. Segons Boyle “un lloc fantasmagórico”. Va ser ell qui va suggerir que els actors podrien anar a rodar una escena allí. “El guió no deia que l’hotel havia d’estar buit. Parlava d’un hotel en ple funcionament”, explica. “Allò li va donar a les escenes un punt addicional d’intensitat”.

Victoria Terminus

Victoria Terminus, al centre de Bombai, és una de les mostres arquitectòniques que va deixar el pas britànic a l’Índia. és on es va rodar l’escena del ball que apareix als títols de crèdit.

Font: Flickr Autor: anushruti-rk

Taj Mahal

Una construcció clàssica de la Índia com és el Taj Mahal no s’escapa del film. Aquí va passar una de les anècdotes del rodatge. Danny Boyle no havia acabat encara de rodar allà però de cop li van prohibir accedir al monument: “Les persones que ens estaven ajudant, van deixar de fer-lo”, explica. Algun altre director hauria deixat de rodar o hauria acabat la filmaci´a un altre lloc. Boyle va pensar en una altra cosa:enviar un fals equip de rodatge de documentals per acabar la filmació. “No record si es van fer passar per indis, per alemanys o ambdós”, diu Boyle de l’equip que va enviar al Taj Mahal. El truc era triar membres de la producció que no havien estat allí, perquè no fossin reconeguts per la seguretat. “Havíem de caminar amb cura”, diu Boyle.

Font: Flickr Autor:antkriz

Per acabar la localizació una anècdota: una productora local, Índia Take One, va aportar el seu coneixement a la producció, fet que va permetre a l’equip planificar ràpidament quins serien els seus moviments d’unes a altres localitzacions. No obstant això, la distància era un problema. Diu Boyle: “Un dels nostres principals obstacles, del tot imprevist, va ser que estudiàvem el mapa abans de sortir i pensàvem ‘estarem a tal hotel i rodarem a tal localització. Només està a tres o quatre quilòmetres’. I podíem trigar fins a dues hores a recórrer aquests tres o quatre quilòmetres”. “La ciutat estava tan congestionada que em recordava a Nova York en els seus pitjors moments”.

Passeig Interactiu

Clica sobre la imatge per veure el mapa de manera interactiva

Premis

Slumdog Millonaire ha rebut molts premis però, de ben segur els més importants són els 8 Oscars de Hollywood que va rebre el passat febrer. Aquests van ser: millor pel·lícula, millor director, millor guió adaptat, millor banda sonora, millor cançó original, millor fotografia, millor muntatge i millor so.

Trailer

Altres enllaços

Pàgina oficial a España

Pàgina oficial als Estats Units

Reportatge del diari Clarín

El nostre blog no podia passar per alt la última obra de Woody Allen, que a més de mostrar Barcelona, està més de moda que mai per portar la marca de l’Acadèmia amb l’Òscar a millor actriu secundària per a Penélope Cruz.

Amb Vicky Cristina Barcelona coneixem l’estiu que passen a la capital catalana dues estudiants nord-americanes que són com el dia i la nit. Vicky (Rebecca Hall) és una noia molt centrada i sensata, i estudia un màster en “Identitat Catalana” (Allen ha estat orgininal si més no); Cristina (Scarlett Johansson) és tot el contrari, una actriu frustrada que es mou per les emocions i es deixa portar per tot el que es troba al seu pas. Juntes passaran l’estiu a Barcelona, i mentre en descobreixin els seus racons viuran embolics amorosos amb Juan Antonio (Javier Bardem), un pintor molt seductor que no es treu del cap a la seva ex-dona, María Elena (Penélope Cruz).

Pels que s’esperaven una visió atípica i original de la ciutat, la pel·lícula els causarà una certa decepció. El film recorre els llocs més tòpics de la capital catalana, i en aquest sentit innova poc. Tot i així la intenció del director és ensenyar la ciutat que descobreixen per primera vegada unes turistes nord-americanes, i aquesta és la Barcelona que trobem.

Pel que fa a l’argument, i tenint en compte al què ens té acostumats Woody Allen, podem dir que estem davant d’una de les comèdies més lleugeres del director novaiorquès. La pel·lícula té una primera part que es deixa veure sense més, però pren molta força amb l’aparició del personatge interpretat per Penélope Cruz. Amb María Elena embolicant la troca el film canvia de ritme i agafa un aire molt més dinàmic que aconsegueix enganxar l’espectador fins el final.

Trailer

Localitzacions

Font: Flickr. Autor: Morbcn

Font: Flickr. Autor: Ganymedes

Font: Flickr. Autor: saturdave

Font: Flickr. Autor: catorze14

Font: Flickr. Autor: Mike

Font: Flickr. Autor: Carlos Luna

Font: Flickr. Autor: adrianolt

Font: Flickr. Autor: horitzons inesperats

Font: Flickr. Autor: Jordi Domènech

Font: Flickr. Autor: lleuger

Font: Flickr. Autor: Vito7

Clica sobre la imatge per veure el mapa de manera interactiva

Pamella D'pella / Font: IMDB

Què és exactament un “localitzador”?

Els localitzadors són membres vitals de l’equip de disseny d’una pel·lícula, televisió, videoclips o publicitat.

Quina feina fa un localitzador?

La nostra feina és la de trobar els escenaris que millor representin el concepte visual en què han pensat el Productor de la pel·lícula, el Director o el Dissenyador de Producció.

Com treballa un localitzador?

Els localitzadors treballem a partir de la investigació, l’exploració i la fotografia. La feina de localitzador té una vessant creativa de sofisticació visual i estètica. El localitzador compta amb una barreja de intuïció i coneixement, sobretot pel que fa al disseny arquitectònic. Això ens ajuda a determinar quins escenaris realcen i milloren el desenvolupament de la història que s’està explicant.

Com és el dia a dia d’un localitzador?

La gestió quotidiana de les localitzacions és molt variada. Ens encarreguem des d’informar als veïns o comerços que estaran directament afectats per les activitats de preparació i rodatge, dissenyar els plans de tancament de carrers i alteració del trànsit fins a sol·licitar els permisos de rodatge a la jurisdicció pertinent. També hem d’avisar als veïns quan es facin escenes amb efectes especials.

Què és el més difícil en la teva feina?

El més difícil de la feina són els requeriments a l’hora de filmar en una ciutat o una comunitat, perquè la jurisdicció és diferent a cada lloc. En particular pel que fa a posar-se d’acord amb la policia, els bombers, els serveis de transport, tota la producció en general…i quadrar-ho tot dins el pressupost previst. A vegades algunes localitzacions s’han de sacrificar degut a manca de temps, o pel mateix pressupost.

Què t’inspira d’una localització?

Moltes vegades mentre llegeixo el guió em faig una idea del que funcionarà amb l’acció de les escenes, el sentit de la pel·lícula i quines seran les limitacions de la localització.

Com saps que aquella localització és la bona?

Quan explores les localitzacions és quasi increïble quan sents quan ja ho has trobat!No hi ha forma d’explicar-ho…Són molts anys d’experiència.

Quines dificultats hi ha quan busques una localització?

La meva localització més difícil –sempre són les preses aèries- va ser pujada en un helicòpter, càmera en mà, al mig del no res, intentant imaginar la imatge desitjada.

La millor ciutat per gravar una pel·lícula és…

Los Angeles. Ho tenim tot aquí, platja, neu, desert, muntanyes, arbres, ambient urbà, granges…a més de tot el suport i el talent de la gent. La capacitat d’aconseguir un permís per filmar tan ràpidament suposa un gran avantatge, però tenir tots els recursos en un mateix lloc té un valor incalculable!

Algunes localitzacions de Pamela D’pella

Escena de Pineapple Express / Font: IMDB

Escena de Bad Santa / Font: IMDB

Escena de Evolution / Font: IMDB

Marta Herrera

Michael J. Burmeister durant el viatge de localització a Jordania pel film The Men Who Stare at Goats / Autor: Michel J. Burmeister

Quina és la feina d’un localitzador?

Nosaltres busquem localitzacions per pel·lícules, programes o sèries de televisió. Un cop trobada hem de vetllar perquè el dia a dia de la filmació funcioni perfectament.

La feina és fixa?

No. Es basa en el concepte de freelance, és a dir, anem projecte a projecte.

Com funciona el procés des que es fa l‘encàrrec fins que s’acaba la pel·lícula?

Primerament llegeixo el guió i penso quines poden ser les millors localitzacions. Després em reuneixo amb el productor de dissenys i el director i discutim quin ha de ser el “look” de cada localització. Després vaig al carrer i faig fotos de llocs que considero que s’adeqüen amb allò que hem pactat. Quan torno a les oficines les ensenyo. Si els agrada els porto a la localització i en cas que l’aprovin toca fer tràmits.

Normalment quins són?

Obtenir els permisos, parlar amb la policia i els bombers, llogar seguretat, mirar on es pot instal·lar l’equip tècnic, buscar els camions per l’equipament, notificar als veïns que hi haurà una filmació i fer un mapa de la localització per l’equip.

I això no és tot…

Cal estar a la localització durant la filmació i ser-hi fins al final perquè, quan es marxi, tot quedi net i en bon estat.

Quina és la dificultat més gran que té la seva feina?

Mantenir totes les boles a l’aire. S’han de fer malabarismes amb les necessitats de la producció, les necessitats del propietari de la ubicació i les necessitats de la ciutat en termes de permisos.

En què es basa per saber si una localització val o no?

Porto molts anys i he desenvolupat un bon “ull”. Sóc capaç de conèixer el que els directors i els productors de disseny busquen.

És senzill localitzar en una ciutat?

A les ciutats grans, com Los Angeles, és difícil. En pobles més petits la cosa ja és més senzilla. També depèn de la zona de la ciutat on vulguis filmar. No és el mateix una àrea industrial que davant l’ajuntament.

Quins són els problemes més comuns?

Els llocs per aparcar són molt limitats, els veïns no els agrada que els filmin i les regulacions i lleis que hi ha són molt dures.

El lloc: l’has de buscar o l’has de trobar?

A les meves oficines tinc uns arxius dels lloc que he anat trobant al llarg del temps. Normalment, però, has de buscar per poder trobar allò que et demanen.

Si ha de fer una pel·lícula basada una ciutat: és més senzill reproduir-la en un estudi o filmar al lloc real?

Sempre és més senzill filmar a l’estudi. En un estudi pots moure parets i sostres per agafar el plano que t’interessa. Això no ho pots fer en una localització real.

Però no hi ha cap avantatge?

Sí. Un exterior real acostuma a ser millor com a localització: és difícil obtenir un efecte real d’un carrrer dins un plató

La millor ciutat per filmar és…

Qualsevol ciutat que tu vulguis. Només cal buscar. Però si he de dir un lloc, jo l’any passat vaig ser a Albuquerque i la veritat és que convida a filmar.

La seva millor localització…

Qualsevol lloc que al director li agradi i el rodatge vagi sense problemes.

I per acabar, un projecte que tingui a la vista?

Estic treballant amb les localitzacions de la pel·lícula de Walt Disney Tron 2.0. Tracta d’un programador que s’introdueix dins els circuits d’un ordinador i… no puc dir res més! S’estrenarà l’any 2011.

Jordi Collell i Codina

Escena de Transformers, pel•lícula amb la que Burmeister va guanyar el premi a la millor localització del 2007 segons la COLA / Font: IMDB

Més informació:

Pàgina Oficial de Michael J. Burmeister

Location Manager Guild of America

Fotografies de localizacions de Burmeister a Jordania

Què fer si és 31 de desembre, acabes d’aterrar a Los Angeles fugint d’un desengany amorós i no tens amb qui passar l’última nit de l’any? El protagonista de la pel·lícula es troba en aquest punt de la història quan el seu company de pis l’empeny a penjar un anunci a craiglist, un portal d’anuncis classificats on s’hi troben tota mena de contactes. Sota el pseudònim de “misantrop” i amb un text molt breu Wilson (Scoot McNairy) finalment es decideix, i poc després rep la primera trucada. Es tracta de Vivian (Sara Simmonds), una “misantropa” que també se sent sola i que té també moltes coses per oblidar de l’any que és a punt d’acabar…

Buscando un beso a medianoche no és la típica comèdia romàntica nadalenca. Res més lluny de l’obra d’Alex Holdridge, que amb un pressupost molt limitat aconsegueix fer una bonica història gens ensucrada, acompanyada d’una banda sonora molt ben trobada, suau, però necessària per acompanyar els protagonistes en el seu passeig per Los Angeles.

Aquesta petita perla del cinema independent nord-americà va tenir una rebuda excel·lent per part de la crítica, destacant a festivals de cinema com el de Florida, on va guanyar la millor pel·lícula, o al festival de cinema de Gijón.

Trailer

Localitzacions

Amb Buscando un beso a medianoche fareu una visita força completa pel centre de Los Angeles. Hem trobat alguns dels raconets que serveixen d’escenari per a les converses dels nostres protagonistes…

La Poubelle

Aquest és el bar on es troben per primera vegada Wilson i Vivian. Ella el cita aquí per fer-li un examen ràpid i per veure si val la pena passar la nit de cap d’any amb el “misantrop”…

Sant Vincent Court, Downtown

Flickr. Autor: exodus

En aquesta terrasseta dinen en un ambient molt més distès que a la Poubelle els dos protagonistes. Aquí es començaran a conèixer una mica més.

The Walt  Disney Hall

Flickr. Autor: Gaijinrunner

Flickr. Autor: Matt Logelin

En l’Orpheum Theater es produeix el primer moment de complicitat dels dos personatges, quan aconsegueixen colar-s’hi per visitar-lo, i ell improvitza un guió del que Vivian n’és l’actriu protagonista.

Estació de metro de Vermont-Sunset

Autor: Robert Schwandl

En aquestes andanes els protagonistes estan a punt de perdre la complicitat que havien guanyat després d’una desafortunada confessió de Wilson a Vivian. El metro els portarà a una altra parada i qui sap si els donarà una nova oportunitat…

La pel·lícula

La Graine et le Mulet és un homenatge als pares  que van arribar a França i ho van donar tot per tirar endavant els seus fills. Explica la situació en la que es troben molts immigrants que van arribar fa quaranta anys. Ara ja són francesos, tenen fills francesos però veuen com els fan fora de la seva feina ja que es fan grans i hi ha una nova mà d’obra més barata que ells.
La història es personalitza al voltant Slimane Beiji, de seixanta anys. Treballa al dic del port arreglant vaixells, un negoci que va de cap a caiguda. El menyspreu que rep a la feina, per un cantó, i l’estar divorciat i veure que els seus fills ja van a la seva, per l’altre, el porta a patir un sentiment d’inutilitat. Malgrat tot té un somni: obrir un restaurant en un vell vaixell. Per això li cal restaurar-lo i, sobretot, diners. Però ser àrab, per molta nacionalitat que tinguis no és senzilla França, ja ho deia el grup de Toulouse Zebda a “Y a pas d’arrangement”…
Malgrat tot compta amb una cosa molt important, la família, que, poc a poc, s’ajunta al voltant d’un projecte que ha de significar, per a tots, una gran millora. Gràcies als esforços realitzats el somni es farà realitat… O gairebé…

La màgia de La Graine et le Mulet recau en el seu director, el francotunisià Abdellatif Kechiche. Explica una història molt propera, viscuda en certa manera per ell (és d’orígens àrabs) amb actors no professionals, perfectament lligats al paper que anaven a representar. Per posar un exemple, Slimane és representat per Habib Boufares. Abans de fer la pel•lícula treballava de manobre. Va arribar a França fa seixanta anys i té 5 fills. Com diu ell entre riures “La vida de Slimane té moltes coses en comú amb la meva excepte que jo no estic divorciat”. Afegeix que si va fer la pel•lícula va ser perquè “els meus nets em volien veure a la pantalla i jo no tenia res a perdre, estava apunt de jubilar-me”.

Localitzacions

La pel•lícula està situada i rodada al poble coster de Sète, situat al departament d’Héraut, al Llanguedoc-Rosselló.
L’ús de Sète com a escenari del film va ser fruit de la recerca del director. Tal com va explicar a la presentació “em faltava un port i al final el vaig trobar. Va ser el de Sète, un poble del que estic realment enamorat i que em va permetre dur endavant el projecte de La Graine et le Mulet“
Habib Boufares ho corrobora: “He passat sis mesos a Sète i és un poble molt calmat que em recorda a Tunísia. De ben segur una molt bona elecció”

L’acció es desenvolupa en quatre espais principals que es poden veure senyalats al següent mapa:

Prémer sobre el mapa per veure la versió interactiva

1- Port
És on treballa Slimane. En la realitat és un port com el que es veu a la pel•lícula. No van caldre massa canvis. Les següents fotografies mostren l’estat real d’aquest.

Font: Flickr Autor: Jamicat1

Font: Flickr Autor: Regis_Gadiot

Font: Flickr Autor: r_ID

2- Bar Tabac de l’Orient
Al film és un hotel que, malgrat tot, no perd el nom i se segueix dient de l’Orient. És a la Plaça Mangeot número 1.
És on viu Slimane, la seva actual parella i la filla Rym.
També és on es reuneixen els amics de Slimane que acabaran tocant al concert.

Pathé Distribution

3- Moll de la República
A la pel•lícula manté el nom original. On Slimane atraca amb el seu vaixell per fer el sopar d’inauguració.
La proximitat d’aquest lloc amb l’Hotel de l’Orient permetrà que el cuscús arribi i que Rym pugui fer un espectacle de dansa del ventre per distreure als comensals.

Font: Flickr Autor: catorze14

Font: Flickr Autor: r_ID

Font: Flickr Autor: Szymon Stoma

4- Barri de l’Illa de Thau.
És on viu la exdona de Slimane i la majoria dels seus fills. També és on fan el cuscús de la inauguració i on Slimane acaba la pel•lícula. La imatge és una captura aèrea del GoogleMaps de la zona

Font: GoogleMaps

A banda val la pena dir que el vaixell on treballa Majid, un dels fills de Slimane, pertany a la companyia Sète Croisieres. En concret, el que surt al film fa un circuit que s’anomena Aquarius, recorrent tant el port de peca com el comercial i endinsant-se fins a la zona rocosa. Per més informació es pot visitar la web.

Font: Sète Croisieres

Curiositats

El títol La Graine et le Mulet fa referència al gra del cuscús (le grain) i a la mula, un peix que es menja a la cuina tunisiana amb freqüència.

Cap al final de la pel•lícula li roben la motocicleta a Slimane. És un homenatge al film El lladre de bicicletes de Vittorio de Sica

Premis

Els premis que ha rebut Le Graine et le Mulet són:

• Mostra de Venècia 2007: premi especial del jurat

• Premi Marcello Mastroiani: Hafsia Herzi

• Premis Cèsar 2008:

• Millor Pel•lícula
• Millor realitzador
• Millor escenari original
• Millor actriu novell per Hafsia Herzi

Trailer

Julie Delpy s’estrena com a directora amb Dos días en París, una comèdia on ens presenta una parella que viurà els seus alts i baixos en l’atmosfera parisenca. Marion (Delpy), una intel·lectual fotògrafa parisenca i Jack (Adam Goldberg), un decorador nord-americà molt hipocondríac, acaben de passar un romàntic viatge a Venècia i abans de tornar a la seva residència als Estats Units decideixen passar un parell de dies a París. El que ha de passar com un viatge de tràmit per conèixer la ciutat i la família d’ella acaba sent un embolic en què surten a la llum les petites intimitats, manies i històries del passat que faran trontollar l’estabilitat de la parella.

Mentre passegen pels carrers de París s’aniran trobant amb sorpreses pel camí…a ella li sortiran exparelles de sota les pedres, mentre que ell agafarà totes les al·lèrgies i malalties possibles junt amb una dèria obsessiva per fotografiar totes les tombes famoses de la ciutat…Delpy brilla en la seva opera prima regalant-nos una comèdia molt a l’estil Woody Allen, en què coneixem les debilitats d’aquesta parella –que no deixen de ser les de qualsevol parella-, tot carregat amb uns diàlegs molt intel·ligents que enganxen i entretenen l’espectador al llarg del film.

Us deixem un tastet d’aquesta comèdia. L’escena és a casa dels pares de Marion, en el primer dinar “en família”. Jack no parla ni una paraula de francès i entre les bromes del seu sogre i el conill que hi ha sobre la taula es troba absolutament fora de lloc…

I per últim us deixem el tràiler i una petita recomanació: per aquells que no parlin francès millor veure la pel·lícula en versió original; en la versió doblada tots els diàlegs en francès no estan traduïts i com a mínim en la versió original estan subtitulats…

La pel·lícula d’avui no és novetat però si que és actualitat. I és que avui, 2 de febrer és el dia de la marmota.

Font: Flirck Autor: Eddie-s

La festa

Cada 2 de febrer, des del 1887, al poble de Punxsutawney (Pensilvania) s’intenta preveure la durada de l’hivern a través del comportament de la marmota Phil. El dia de la marmota senyala (aproximadament) la meitat del període entre el solstici d’hivern i l’equinocci de primavera. Malgrat que el Club de la marmota de Punxsutawney afirmi que el nivell d’encerts d’en Phil és del 100%, estudis de National Geographic demostren que la marmota només ha pronosticat el final de l’hivern correctament el 28% dels cops durant els darrers 60 anys.

La pel·lícula

Font: IMBD

Groundhog Day és una comèdia romàntica protagonitzada per Bill Murray i Andy MacDowell.

Phil (Bill Murray), un home del temps d’una cadena de televisió, és enviat un any més a Punxstawnwey a cobrir la informació del dia de la marmota acompanyat de la seva nova redactora Rita (Andy Mac Dowell). En el viatge de retorn, Phil i el seu equip es veuen sorpresos per una tempesta de neu que els obliga a tornar a la petita ciutat. Al matí següent, quan el despertador sona s’escolta la mateixa música que el dia anterior, la cançó “I Got you Baby” de Sonny & Cher. I així dia rere dia. Durant aquest temps Phil es transforma d’un home frustrat i avorrit del seu treball a una persona solidaria que acaba encandilant a la seva companya Rita.

Atrapat en el temps va ser estrenada el 25 de juny de 1993 als Estats Units i fou emesa per primer cop a TV3 el 18 d’abril de 1996.

Localitzacions

La pel·lícula té la seva localització a Punxstawnwey, a l’estat de Pensilvania, que és on viu la marmota Phil

Malgrat tot Punxstawnwey no apareix al film ja que les escenes d’exteriors van ser rodades la primavera del 1992 a Woodstock, Illionois.

El següent mapa ens ensenya les localitzacions:

Dels punts assenyalats al mapa destacariem:

1- Tip Top Cafè, bar on van a menjar els protagonistes

Font: Flirck Autor: rbieber

2- Forat on Bill Murray posa el peu quan es troba al Ned Ryerson, venedor d’assegurances (també conegut com a Ted’s Corner)

Font: Flirck Autor: Olivander

4- Hotel Pennsilvania, on s’allotja durant un temps i des del campanar del qual es suicida Phil. Actualment és l’Opera Hous de Woodstock.

Font: Flirck Autor: Olivander

Font: Flirck Autor: reallyboring

5 i 6- Plaça principal de Woodstock on es fa la celebració del Dia de la Marmota i la guerra de neu entre en Phil i al Rita

Font: Flirck Autor: mstephens7

7- Bolera. Encara es conserva el cartell que es va posar per fer la pel·ícula.

10- Casa on viu Phil. En realitat és una residencia privada

Font: Flirck Autor: mstephens7

11- Alpine Theatre a la pel·ícula. Avui en dia és el teatre de Woodstock. A la imatge està situat a l’esquerra.

Font: Flirck Autor: mstephens7

12- Ned’s corner. Lloc on dia rere dia Phil troba a Ned Ryerson, venedor d’assegurances (també conegut com a Ted’s Corner)

13- Indret on Bill Murray té un accident de cotxe. Actualment al lloc hi ha una placa de record

Font: Flirck Autor: mstephens7

Trailer

Curiositats

Atrapat en el temps va tenir un remake italo-español l’any 2004 anomenat Un dia sin fin i protagonitzat per Antonio Albanesse i Goya Toledo. L’acció, en aquest cas, era protagonitzada per un periodista científic que feia un reportatge a les Illes Canaries.

I és que, al llarg dels anys, el cinema ha estat una via de turisme per molts espectadors, que han pogut convertir-se en visitants d’urbes llunyanes (o no tant) a través de la gran pantalla. Decorats, ambients i situacions han estat primer vistos al cinema i després en la realitat. O bé al contrari, una pel•lícula ha servit per recordar llocs, olors, experiències viscudes…

El que està clar és que París, Nova York, Roma, Venècia, Barcelona i un llarg etcètera de ciutats tenen molts indrets que, pel visitant, es superposen tant a visites fetes anteriorment com a imatges d’altres films i que formen part de l’imaginari col•lectiu. L’espai on es desenvolupa una pel•lícula pot jugar un paper fonamental en l’èxit d’aquesta i ser el personatge principal.

Basant-se amb aquests precedents, aquest blog té com a objectiu l’explicar l’indret on es desenvolupen pel•lícules que s’estrenin d’ara en endavant a les sales del nostre país.

Ah, per cert, som la Marta i el Jordi, una politòloga i un enginyer de telecomunicacions, projecte de periodistes de la Universitat Pompeu Fabra.

Benvinguts i, que comenci l’acció!